Arisitum DOCUMENTATION OCCITANE
LES CRIEES ET PROCLAMATIONS PUBLIQUES DU BARON D'HIERLE
(1415)
Ex manuale et libro quodam proclamationum annualium totius
terre et baronye Arisdii cum earum certificatoriis sumptis et
scriptis, ut in eisdem legitur, per defunctum magistrum Anthonium
Montisfaionis, condam notarium regium et olim scribam curie
ordinarie Arisdii.
Anno dominice Incarnationis M°. IIIIe. XV et die tercia
mensis madii, quia solennisatur festum Sancte Crucis apud
Montemdesiderium, in exitu majoris misse, in gradario lapideo in
exitu ciminterii dicti loci, ubi talia sunt fieri consueta,
Bartholomeus Roserii, serviens Arisdii, de precepto et mandato
atque licencia discreti viri Petri de Agusano junioris, bajuli
dicti loci pro nobili et potenti viro domino Bertrando Petri,
milite, domino terrarum et baroniarum Petrefortis, Agantici,
Castriarum et Arisdii, atque dicti loci, ibidem presentis,
proclamavit voce alta et preconisavit atque intelligibili,
presentibus hominibus dicte universitatis in majori parte, et
pluribus aliis hominibus qui ibidem venerant ad honorem et
reverenciam Sancte Crucis, de qua, dicta die, magnum fit et
solennisatur festum in dicto loco, omnes et quascumque
proclamationes subsequentes, contentas in triginta uno capitulis,
ut infra.
- Manda la court de monsenhor d'Irle, senhor d'esta
viela, que negun home ne deguna femena, de qualque
condition ou estat que sia, non auze jurar ny blasfemar
maliciosamen de Dieu ny de la Verges Maria. Et aquo sus
la pena de cent solz tournes donados al dich senhor, et
de trauquar la lengua, et d'estar sus lou costel per
l'espaci de una hora.
- Item, manda may la dicha court que degun home, de
qualque condition ou estat que sia, non ause jogar alz
datz ad aur ny ad argen. Et aquo sus la pena de detz solz
tournes donados al dict senhor, et de perdre l'argen, et
aquo toutas et quantas vegadas farian lou contrari.
- Item, manda may la dicha court que degun home ne
deguna femena, de qualque condition ou estat que sia, non
auze mettre degun bestiari en pratz, ny en vignes, ny en
ortz, ny en yssartadas joves, ny en aultre loc, houc
poguesson far mal, tala ny damnage. Et aquo sus la pena
de cinq solz tournes de jour, et de detz sols tournes de
nuech, donados aldict senhor. Et que tout home que ou
veyra sia crezut a son sagramen.
- Item, manda may la dicha court que degun home ne
deguna femena non auze mettre degus bestiaris elz
pasturalz la ung de l'aultre, sinon aysis comma es
accoustumat per los anticqs. Et aquo sus la pena de detz
solz tournes donados al dict senhor.
- Item, manda may la dicha court que degun home ny
deguna femena, de qualque condition ou estat que sia, non
auze mettre ny tener bestiari estrangie per far pasturar
en aquesta parroquia ny d'aultramen de parroquia en
parroquia. Et aquos sus la pena de sieyssante solz
tournes donados comme dessus. Et cascun que ou veyra sia
crezut a son sagramen.
- Item, manda may la dicha court que non i aia deguna
persona, de qualque condition ou estat que sia, que auze
far camys novelz ny clause los anticz. Et aquo sus la
pena de sieyssanta solz tournes,donados comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que non i aia deguna
persona, de qualque condition ou estat que sia, que auze
pourtar arneys devedat. Et aquo sus la pena de cinq solz
tournes et de perdre l'arneys. Et de nuech sus la pena de
detz solz et de perdre l'arneys, donados et aplicados
comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que non i aia deguna
persona que auze mettre fuoc en loc on pogues far mal ny
damnage. Et aquo sus la pena de sieyssanta solz tournes,
donados comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que degun non auze
injuriar la ung l'aultre. Et aquo sus la pena de
sieyssanta solz tournes, donados comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona, de qualque condition ou estat que sia, que auze
intrar en vignes, ortz, trelhatz, verdies, que non sian
sieus per cueillir agras ou razins, ou aultras fruchas,
ou aultras causas, sans licencia, voluntat et sabensa
d'aquel de qui serian. Et aquo sus la pena de cinq solz
tournes de jour et de vingt cinq solz tournes de nuech,
donados comma dessus.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona que auze tener degun bestiari adveny oultre ung
mes, sans revelar a la court. Et aquo sus la pena de detz
solz tournes donados comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que touta persona que
aia buoux los metta una esquilla per pareil. Et aquo sus
la pena de cinq solz tournes de jour et de detz solz
tournes de nuech, applicados et donados comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona estrangie ou d'aultra parroquia que auze mettre
bestiary gros ny menut en aultruy parroquia sans licence
de la court. Et aquo sus la pena de sieyssanta solz
tournes, donados comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona, de qualque condition ou estat que sia, que auze
adherbar ny encausinhar degunas aygas per causa de far
aussire lou peys. Et aquo sus la pena de cent solz
tournes donados comme dessus toutas las vegadas que
farian lou contrary.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona, de qualque condition ou estat que sia, que auzet
levar degunas tessuras en las aygas, ou de feras, sian
tendudas ou non tendudas, sinon que sian sienas proprias.
Et aquo sus la pena de sieyssanta solz tournes de jour et
de cent solz tournes de nuech, donados comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona que auze mectre ny tener degun bestiary gros ny
menut en degun remes d'yssartz entroque lo remes delz
dictz yssartz sia de tres ans complitz. Et aquo sus la
pena de cinq solz tournes de jour et de detz solz tournes
de nuech, donados comme dessus toutas et quantas vegadas
farian lou contrari.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
personna que auze trenquar degunas lenhas verdas de
arbres fructificans, sinon que sian siennas proprias. Et
aquo sus la pena de cinq solz tournes donados comme
dessus. Et que touta persona que ou veyra sia crezuda a
son sagramen.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona, de qualque condition ou estat que sia, que auze
tendre en las aygas candolas ny aultras engiens devedatz
per penre lou peys, de jour ne de nuech, en touta la
terre d'Irle. Et aquo sus la pena de sieyssanta solz
tournes donados et aplicados comme dessus toutas et
quantas vegadas farian lou contrary. Et que touta persona
sia crezuda a son sagramen.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona que auze portar fuoc descubert. Et aquo sus la
pena de cinq solz tournes donados comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que touta persona aia
curar, denejar et dezempachar las camys e las carrieyras
publicas de tout estrem de embossenadas ainsis comma
enpertrara de razo et per causa de sas possessions; et
las embossenades aia a levar, et empachie d'albres et
ronzes, de boysses et de toutas aultres causes ostar, de
jour en jour, en tal partir que on y puesca passar sans
peril a pe ou a caval, an bestia ou sans bestia, cargat
ou delieures. Et aquo sus la pena de quinze solz tournes
donados comme dessus, et de pagar lo damnage que s'en
ensegrie.
- Item, manda may la dicha court que neguna persona
non auze far trelhatz desobre los camys ne las carrieyras
publiques, sinon que sian haultz en tal partit que on
puesca passar desoustz an ung fays de fe ou de palhe ou
d'aultre cause, cargat ou delieure, ou a pe ou a caval.
Et nonremens que las dichas lasqualz son de presen sobre
los dichs camys et carrieyras que son trop basses, aia a
levar et repara en tal forma que on y puesque passar
comme dich es. Et aquo de jour en jour sus la pena de
sieyssanta solz tournes donados comme dessus, et de pagar
tout lou damnage que s'en ensegrie.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona, de qualque condition ou estat que sia, que auze
mectre deguns empachemens sobre las vias publicas ny los
camys publicz que puescon far damnage ny empachamen alz
passans per lo dichs camys et vias, a caval ou a ped,
cargatz ou deslieures. Et aquo sus la pena de sieyssanta
solz tournes donados comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que non y aia neguna
persona que auze clauze, devyar, mudar, destrenhe, usurpa
ne damnejar en neguna manyeyra las vias publiques ny los
camys publicz. Et aquo sus la pena de detz lieuras
tournes donadoyras comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona, de qualque condition ou estat que sia, que auze
mesurar ny pezar an falsas mesuras ny an falzes pezes,
compran ny venden, bailhan ny prenden. Et aquo sus la
pena de cent lieuras tournes donadoyra comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que non y aia neguna
persona que auze ny presumesca trayre ne far conveny
neguna aultra persona foras son for ordinary, sinon que
ad aquo fos obligada la dicha persona. Et aquo sus la
pena de detz lieuras tournes donadoyras comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que non y aia degun
senhor subiect de monsenhor de Yrla, en la dicha terra
d'Irle, que auze estendre ny explechar sa jurisdiction
oultre lou degut d'aquela, ny mays usar de juriddiction
que non y an. Et aquo sus la pena de cent lieuras
tournes, donadoyras et applicadoyras aldich monsenhor
d'Irle, et sus la pena de perdre touta lus jurisdiction,
et sus touta aultre pena que poyrian encorre deves lodich
monsenhor, toutas et quantas vegedas que farian lou
contrary.
- Item, manda may la dicha court que non y aia degun
officier, qual que sia, delz dictz senhos subiectz al
dich monsenhor d'Irle, que auze usar ny explechar de son
officy oultra les mettas de la jurisdiction delz dictz
subiectz et de lus officies. Et aquo sus la pena de cent
lieuras tournes, donadoyras comme dessus, et sus touta
aultra pena que poyrian encorre deves lo dich monsenhor.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona, de qualque condition ou estat que sia, que auze
pescar peys gros ny menut en lou deves de monsenhor
d'Aulas. Et aquo sus la pena de sieyssanta solz tournes
de jour, et de cent solz tournes de nuech, donados comme
dessus, toutas et quantas vegadas farian lou contrary, et
sus touta aultra pena que poyrian encorre deves lodich
monsenhor.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona que auze mettre ny tene degun bestiary estrangie
en la montanha d'Aulas deldich monsenhor. Et aquo sus la
pena de detz lieuras tournes donadoyra comme dessus.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona que auze mettre fens el fossat d'esta viela ny el
palenc. Et aquo sus la pena de cinq solz tournes donados
comme dessus toutas et quantas vegadas farian lou
contrary.
- Item, manda may la dicha court que non y aia deguna
persona que auze mettre ny tener degun bestiary els
fossatz d'esta viela. Et aquo sus la pena de cinq solz
tournes donados comme dessus toutas et quantas vegadas
farian lou contrary.
Actum ubi supra, et presentes fuerunt Petrus Engiberti,
serviens regius de Vicano, Petrus de Salvaplana de Moleriis,
Johannes Gaurenc junior, Petrus de Gordono de Sancto Laurencio et
plures alii. Et ego Anthonius Montisfaionis, notarius regius et
ordinarius Arisdii.
Source: "Les criées ou proclamations du baron d'Hierle
en langue d'Oc (1415)" publiées par M. Edouard Bondurand,
dans "Mémoires de l'Académie de Nîmes", année 1883,
pages 29 à 41.